“Va ser molt satisfactori que després de tot aquest treball al jurat li agradés el que havíem fet”

Robert Collins

Ens podríeu explicar breument en que consisteix el projecte LAB?

Se’ns va proposar a quart d’ESO, abans de la pandèmia i és un espai que et dóna l’institut per crear una coreografia per tu sol i fer una creació pròpia que pots fer amb solos, duos o amb qui vulguis. Tens tota la llibertat de triar la música, el vestuari… I després es seleccionen uns quants per a presentar a la mostra. A part de cridar-te a tu la teva pròpia peça també pots decidir fer de coreògrafa només i coreografiar a altres persones encara que tu no ballis.

Quines son les fases per crear el projecte LAB? El punt de partida va ser la música o primer va ser la coreo?

Nosaltres creiem que això depèn bastant de la persona, és el que cadascú l’inspiri més però en el nostre cas el que vam fer primer va ser pensar una idea. La nostra idea va ser la vida i a partir d’aquí vam buscar una cançó parlada ja que teníem molt clar que volíem que fos així I que aquesta cançó donés consells de vida. Després d’estar buscant moltes cançons finalment vam trobar la que volíem. Després vam decidir afegir el batec d’un Cor el principi i al final, perquè  quan el batec pares sembles que s’hagués mort la persona. A partir d’aquí vam començar a desenvolupar la peça basant-nos en la música i la nostra idea. Quan acabes la peça has d’omplir un formulari en el que expliques la idea, el títol de la cançó, el vestuari… Finalment presentes la coreografia davant d’uns quants professors i s’acaben seleccionant uns quants per presentar-ho a la mostra.

Perquè vau decidir fer-ho junts?

Doncs la veritat és que no ho teniem pensat però durant aquell any vam fer algunes improvisacions junts a classe i ens vam donar compte de que connectavem molt i teniem estils molt similars o a vegades no tan similars però que quedaven bé junts.

Alguns professors i varies persones ens van dir que podríem fer un duo junts, ens va semblar molt bona idea i vam començar a treballar junts. 

Havíeu treballat junts abans del LAB?

No, perquè just va ser l’any, que en Pau va arribar nou a l’escola. Llavors ens vam conèixer aquell any i vam començar a fer aquestes improvisacions que us que us hem comentat abans aquell mateix curs.

Que voleu expressar amb la coreografia? La música te algun significat especial?

Al principi ens va costar molt, ens ficaven casi cada setmana però mai acabàvem  fent res. Va venir la pandèmia i al tornar a l’any següent tampoc ens hi vam posar fins gairebé al final. Els dies que ens hi posavem ho creavem tot amb més fluïdesa r però el que ens costava era posar fi. Hi havien dies que no estàvem gens inspirats i no paraven de repetir repetir tot el que ja teníem, també provavem coses noves però el que més ens costava era agafar totes les nostres idees i ajuntar-les.

Us va resultar fàcil? Sempre teníeu idees o us quedaveu molt en blanc?

En un principi vam tenir la idea de fer-ho junts i ens va costar molt, ens ficavem casi cada setmana i mai acabàvem traient res perquè no estem gens inspirats, aleshores va venir la pandèmia i vam tornar a l’any següent i tampoc ens vam posar fins gairebé al final, però els dies que ens posàvem de veritat ens sortia tot molt ràpid. El que ens costava era ajuntar les idees. Al final havíem de presentar-ho i vam montar el final amb presses i ens havíem de quedar hores extres.

Va ser complicat posar-se d’acord en les vostres propostes?

No, perquè totes les propostes que fèiem ens semblaven bé als dos i molts cops tot sortia d’improvitzacions que fèiem, ens sortia molt orgànic. Si he de fer una cosa i no m’agradava ens ho deien però no ens enfadarem ni res sinó simplement ens enteníem i buscàvem alguna cosa que ens agradés els dos mai va ser difícil.

Que heu hagut de tenir en compte per escollir l’escenografia i els vestuaris?

Volíem que el vestuari fos una cosa secundària, senzilla que no interferís amb el que volíem expressar Amb la peça hi vam decidir anar iguals perquè el principi fèiem una forma així els dos barrejats I no volíem que es diferències qui era aquí i vam decidir anar tota la part de dalt de color carn com si fos la nostra pell, els pantalons la primera idea també era anar de carn com si fos el nostre cos, però al final vam decidir que era molt lleig i que els pantalons serien negres.

Com vau reaccionar al saber que tindrieu l’oportunitat de mostrar el vostre LAB en públic?

Ens va fer molta il.lusió després de tota la feina que vam fer junts i estàvem molt contents del resultat i quan ens van dir que podriem mostrar-ho doncs ens va motivar molt i vam seguir canviant unes coses que no ens acabaven d’agradar. Va ser molt satisfactori que després de tot aquest treball al jurat li agradés el que havíem fet i que ens deixessin mostrar-ho.

Redactors Juniors

, , ,
close