Martí Vila i Berta Vila: el món dels bessons


Com és la vida de dos bessons?

El Martí i la Berta són una de les parelles de bessons que hi ha a l’Institut Escola Artístic Oriol Martorell. Actualment cursen a 3r d’ESO i tenen 15 anys. Són les persones més grans del nostre curs. Amb ells parlem del que significa tenir un germà bessó o una germana bessona i si realment hi ha algun tòpic sobre els germans bessons que es compleixi . Volíem saber si aquestes suposicions eren certes i els hi hem fet preguntes relacionades en com es porten entre si i com és la vida amb un bessó.

Què us agrada de ser bessons? 

Berta: Sempre tens una companyia a tots els llocs que vas o sempre tens algú amb qui estar.

Martí: Els deures si no els entenc ella m’ajuda i el trajecte desde Granollers fins a Barcelona sense ella seria molt 

Què no us agrada?

Berta: Que sempre tens algú allà al costat i a vegades m’agradaria estar sola, però realment està bé.

Martí:Que si no estigués ella hauria d’anar més atent per la vida i mirar el meu entorn.

Us assembleu de caràcter?

Berta: El Martí és més “alocado” i no pensa del tot les coses abans de fer-les. I jo, en aquest sentit, no sóc així. Ens complementem perquè ell és més “alocado” però a la vegada està bé i jo el centro una mica. Però m’agrada que sigui graciós.

Martí:No. Ella és més seria i més centrada, jo sóc més distret, mes igual tot. Físicament si que ens assemblem més, la cara, en les pecas.

  • Reaccioneu de la mateixa manera alguna vegada?

Berta: Sí, que ens entenem amb la mirada.

Martí: Si

  • Heu somiat algun cop el mateix?

Berta: No.

Martí: No. 

  • Compartiu aficions?

Berta: El cor i la música.

Martí: La música en general. 

  • Com s’imaginaven la seva vida sense l’altre germà?

Berta: Estaria més sola i potser no tindria una ajuda de deures o a la vida, es a dir que sempre tens algú que et pregunta coses, sempre per anar a l cole i a altres llocs.

Martí:Doncs… hauria de treballar molt més. Crec que no me’n sortiria tan fàcilment, perquè a mi em costa més ubicarme.

  • Us teniu confiança? De l’1 al 10 quant seria si 1 és molt poc i 10 molt?

Berta: jo amb ell tinc un 6 perque com tots els germans hi ha coses que no li explico. 

Martí: jo confio bastant amb ella i gràcies a això a vegades em cobreix les esquenes.  

  • Heu tingut algun pressentiment de l’altre sense saber exactament el que estava fent?

Berta: Bueno, una mica, a vegades quan el veus, te n’adones de que li passa algo abans que els demés.

Martí: Si, una mica és això pero les idees que apareixen a les pelis, de que un germa es trenca un braç per exemple i l’altre de sobte li pica aquell mateix braç, no ens ha passat mai

  • Com celebreu el vostre aniversari?

Berta: Ara compartim moltes amistats i des de fa uns anys ho celebrem junts

Martí:

  • Digueu-me una cosa que no us agradi de l’altre 

Berta: Que a vegades va una mica a la seva i que per exemple li dona igual on li porti el GPS, és una mica “passota”.

Martí:

  • Us cobriu les esquenes en situacions incòmodes?

Berta: Sí, per exemple els nostres pares els estan alerten de una cosa que no hem de fer i diuen —Que? No, nosaltres no!

Martí:

  • És la mateixa la relació que teniu entre vosaltres que amb la del vostre germà petit?

Berta: Crec que no, perquè estic convivint 24h amb ell que amb la del meu germà petit, perquè tenim una certa confiança, a més l’edat també fa.

Martí:

Redactors Juniors

, , ,
close