Joan Campillo: “A mi el que m’agrada és obrir les ments, fer reflexionar per fer individus crítics i positius”

Per: Arià Campos, Pau Vidal, Carla Falder, Marcel Mestre, Marina Diaz-salazar.

En Joan Campillo és professor de 2n d’ESO i 2n de Batxillerat a l’Institut Escola Artístic Oriol Martorell. És catedràtic d’història, pedagog i ha fet diversos màsters i postgraus al llarg de la seva carrera. Ha fet de voluntari a Greenpeace, al telèfon de l’esperança i a camps de refugiats a l’Àfrica.    

Què vas estudiar? 

Vaig estudiar Magisteri, però jo no volia. El meu pare em va obligar i em va convèncer perquè ho fes i així també podria estudiar mon germà. Després vaig estudiar la Llicenciatura d’Història. Vaig començar dret, però el vaig abandonar Llavors vaig començar Pedagogia. Vaig fer un postgrau d’ Educació Social i un altre de Logopèdia. Vaig començar un màster que tampoc el vaig acabar.

I quan ja pensava que no estudiaria més, el doctor Espriu, el fundador de l’Hospital de Barcelona, em va donar una beca i vaig acabar un Màster  d’Economia Social i Cooperativisme. Ja havia penjat els llibres i les carpetes i fa uns anys vaig acabar Educació Infantil.

Què va despertar la teva vocació a l’ensenyament?

A mi no m’agraden excessivament els nens. A mi el que m’agrada és obrir les ments, fer reflexionar, fer individus crítics i positius, per això he triat treballar amb adolescents i adults.

Per quins instituts has passat?

Uff, uns quants… El primer va ser a Tàrrega i l’últim és l’Oriol Martorell. He estat Sant Adrià, a Badia del Vallès, a Santa Coloma i a Sants-Montjuïc. En tots ells m’ho he passat bé i en tots ells he après. En tots ells he deixats amics (docents i ex-alumnes)

Quins viatges has fet i quin és el que en guardes el millor record?

He viatjat bastant, tot i que mai en l’època d’estudiant. A casa meva no ens ho podíem permetre.

Només em queda Oceania per conèixer i, és clar l’Antàrtida. Triar un és difícil i més per un historiador/geògraf. L’Orient Pròxim m’encanta. Sens dubte, però, Àfrica em té el cor robat. D’Europa, suposo que França és com la meva segona casa, però em quedaria amb Grècia. Allà em sento un grec més.

Quins moments històrics has viscut?

Jo soc una persona del s. XX, i no me n’amago. M’agrada la música, el cinema, les revolucions… I com que començo a tenir uns anys, crec que he viscut coses molt interessants de les quals tinc grans records

  • Juliol 1969: el país paralitzat i tots esperant a Jesús Hermida que ens digués com havia arribat l’Home a la lluna.
  • Setembre de 1972: segrest i assassinat dels esportistes jueus americans a les olimpíades de Munich
  • Desembre 1973: l’atemptat d’ETA al president del govern, Carrero Blanco.
  • Abril 1975: evacuació de la ciutat de Saigon i fi de la guerra de Vietnam.
  • Novembre de 1975: mort del dictador el general Franco.
  • Juny de 1977: primeres eleccions democràtiques ( setmana santa 1977, legalització del partit comunista )
  • Octubre de 1977: arribada del president Tarradelles de l’Exili.
  • Febrer de 1981: intent de cop d’estat.
  • Març de 1986: referèndum d’ entrada a l’ OTAN.
  • Octubre de 1986: declaració de Barcelona ciutat Olímpica.
  • Juny de 1987: Atemptat d’ Hipercor.
  • Juliol de 1992: Olimpíades de Barcelona.
  • Setembre 2001: atemptat torres bessones.
  • Març 2004: atemptat de Madrid.
  • Octubre 2007: crisi financera als Estats Units.
  • Juny 2011 llançament d’ous als polítics del Parlament de Catalunya ( moviment 15 M)
  • Octubre 2017: referèndum
  • Març 2020: pandèmia

Com va anar el servei militar?

Bé en dues fases. Una primera que va durar 25 dies, i no em van voler a Berga. I després dos anys més tard una revisió.

Què és el que et fa sentir orgullós de tu mateix?

El que faig, si tornés a néixer canviaria moltes coses de la meva vida però continuaria sent professor d’ Història.

Què t’agrada fer quan no estàs treballant?

Navegar a vela, però és un hobby molt car.

Quines feines has fet abans de ser professor?

Reposador de supermercat, monitor de menjador, botiguer, Dissenyador de programes, escriptor, hahaha, muntador de mobles.

Has col·laborat amb alguna ONG?

Sí, en unes quantes. La primera va ser Greenpeace i l’última és la del Telèfon de l’Esperança.

Si haguessis d’anar a viure en un país a l’estranger, a on aniries?

Suposo que a Europa seria Grècia. I si fos fora d’ Europa a Senegal.

Quina figura històrica no t’agrada gaire?

Crec que Hitler.

Quina pel·lícula et fa plorar?

Ostres… Veure una pel·lícula amb mi és matar-se a riure. Ploro molt. En tinc prohibides unes quantes. Però una en la que no deixo el mocador és “La vida és bella”.

Hi ha professors que hagin marxat i amb qui hagis tingut un bon record?

Doncs sí. Jo he tingut la sort de treballar sempre amb persones que m’han aportat moltes coses. Potser no seria just, ara dir noms, però és veritat que trobo a faltar companys i amb molts d’ells continuo tenint relació.

Redactors Juniors

, ,
close